Ressenya històrica

Les matemàtiques han estat un camp d’acció de l’Institut d’Estudis Catalans des de la creació de la Secció de Ciències, l’any 1911. Un dels membres fundadors de la Secció, Esteve Terradas, conreava les matemàtiques, però altres, com Eugeni d’Ors, hi manifestaven un interès molt clar. Tant als Arxius de l’Institut de Ciències com als Cursos Monogràfics d’Alts Estudis i d’Intercanvi, les matemàtiques hi tingueren un lloc destacat, així com en la creació de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques (SCCFQM) (1932).

Podem considerar que l’efímera creació del Centre d’Estudis Matemàtics (1933) culmina aquesta etapa. Durant el franquisme, la restricció de l’actuació de l’Institut es reflectí en la disminució de la producció científica, sobretot la publicada, però això no impedí donar suport a la carrera d’un investigador tan singular com Ferran Sunyer i Balaguer. El que podríem anomenar normalització o recuperació de l’activitat s’esdevingué al final de la dècada dels anys setanta.

El 1984 es creà el Centre de Recerca Matemàtica i el 1986, la Societat Catalana de Matemàtiques a partir de la Secció de Matemàtiques de la Societat Catalana de Ciències Físiques, Químiques i Matemàtiques. El 1983 s’havia creat la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, que, el 1991, s’integrà a l’Institut d’Estudis Catalans. Així, doncs, s’inicià una tercera etapa de plena professionalització de la recerca, amb una clara projecció internacional.

Pel que fa als antecedents en la recerca, cal tenir en compte l’experiència en recerca en història de la ciència i de la tècnica dels darrers vint-i-cinc anys, com es posa de manifest en diverses publicacions, per exemple La ciència en la història dels Països Catalans, editada per l’Institut i la Universitat de València. Per al període recent, cal tenir en compte els informes del Llibre blanc de la recerca matemàtica a Catalunya, portal a Internet que comprèn els anys 2000-2009.